Cristina Toledo

UNA BÚSQUEDA INFINITA

2020

Territori ocupat

I

Bellesa, joventut i primesa com a tríada de la feminitat. Així ho ha marcat la tradició dels gèneres.
Una ideal aconseguit amb esforç, amb sacrifici, amb autodestrucció. Un mecanisme de control sobre el cos de la dona.
Una dona de ficció.
La submissió a les normes estètiques és una exigència que invisibilitza a les que no encaixen en el cànon.
Norma Desmond tenia massa arrugues per a la indústria del cinema. Cal respondre a les expectatives.
La dona veu, forma i jutja la seva imatge contrastant-la amb ideals culturals, va manifestar Lynda Nead.
I els ideals culturals penalitzen la vellesa. També la grassor. Estàs bé, però amb dos quilos menys estaries perfecta.

II

Perfecta. Perquè la imperfecció física és un defecte,
fins i tot una malaltia que requereix de cirurgia.
El cos de les dones de Cristina Toledo és un cos en estat de setge. Your Body Is a Battleground
És un territori ocupat seguint paraules de Carla Rice: Quan ens mirem a través de l’ull dominant,
ens convertim en autocrítiques i en jutges.
La societat habita els nostres cossos.
Els habita com a objectes de desitjo i com a subjectes de consum. El patriarcat i el màrqueting conjuminen esforços
exercint un poder coercitiu bidireccional:
des de fora, pels mass media;
i des de dins, per l’autoregulació, la pressió constant, la culpa.

III

La Beauty List de la publicitat i les seves promeses:
Més jove, més maca.
Ni una arruga, pell bruna i lluminosa.
Pits ferms, cames d’escàndol i sense cel·lulitis.
Aconsegueix una cintura de vespa i un ventre pla.
El cos que desitges (que et fan desitjar) és possible.
Perquè hi ha trucs per a no agafar ni un quilo de més.
Perquè hi ha dietes per a menjar sense engreixar.
Perquè hi ha tractaments que desafien els aniversaris.
Gimnasos, cosmètics i cirurgia estètica ofereixen el passaport a la perfecció. El secret de l’eterna joventut existeix i el pots aconseguir
a base de força de voluntat i de diners.
La propaganda cultural i econòmica colonitza a les dones.

IV

Els nostres cossos, nosaltres, deien les feministes dels setanta.
Però el nostre cos continua sent el nostre camp de batalla.
Continua sent un lloc de desitjos dominants i de conflictes.
Continua sent un lloc de violència banalitzada.
L’ideal irreal de dona pesa com una llosa
que aixafa la nostra confiança, la nostra autoestima.
El cos és polític.
L’obra de Cristina Toledo és política.
Aquestes paraules són polítiques.
Davant el discurs únic, el no discurs.
L’autodefinició és la meta.
Les feminitats existents són plurals, múltiples.
Cal lluitar per desconstruir els valors establerts.
Cal rebel·lar-se contra l’ull dominant.
Cal reconquerir el territori ocupat

Natalia Alonso Arduengo